Declaració del PSC sobre el cas Eurobank
1. Els drets dels afectats.
El més important, la prioritat absoluta, és la recuperació íntegra dels seus estalvis posant fí a l’incertesa i angoixa que comporten un conjunt de situacions personals dramàtiques i injustes.
Per això convé recordar quina és al dia d’avui la situació:
§ El Fondo de Garantía de Depósitos (FGD) cobreix els dipòsits dels clients del banc fins a 20.000 euros per persona i ja ha fet reintegraments per valor del 13 milions d’euros fins el dia 17 de setembre. Les quantitats que excedeixen els 20.000 euros (dipòsits superiors o persones amb diversos dipòsits) no seran reintegrades pel FGD i els afectats passaran a ser, en cas de liquidació del banc, acreedors d’aquesta liquidació, és a dir aquestes quantitats estan parcialment en risc sense que es pugui estimar ara en quin percentatge. També son probables perjudicats els accionistes minoritaris del banc que porten més de sis anys denunciant, administrativament i judicial, la irregular gestió dels seus administradors. El Governador del Banc d’Espanya va dir el mateix dia 17 al Congrés dels Diputats que la situació financera del banc podria ser suficient o quasi suficient per atendre el total ‘salvo que aparezcan pasivos ocultos’. Una altra vía de possible però no probable solució és l’ampliació de capital que evitaria la liquidació del banc, caldría que hi acudíssin nous inversors externs que es fèssin càrrec de l’entitat.
§ Quan als afectats indirectes vinculats a les tres Mútues de Previsió Social relacionades amb el banc, es poden distingir dos grups: a) clients del banc que millor o pitjor informats (en alguns casos gens ja qui ni tan sols ho sabien ni van signar res) van convertir els seus dipòsits en productes financers d’assegurances creats per les mútues i clients que van contractar directament aquests productes; b) partíceps de Plans Colectius de Jubilació contractats per empreses amb aquestes mateixes mútues. En aquests casos el risc no està cobert pel FGD i és difícil d’avaluar-lo perquè depen de la situació patrimonial de les mútues i aquesta, de la concentració de les seves inversions directament en el propi Eurobank, o indirectament a través de la societat luxemburguesa Excell Life, també controlada accionarialment per Eduardo Pascual i les pròpies mútues. També depén de la quantitat i la qualitat de les inversions de les mútues i d’Excell Life en altres valors diferents d’Eurobank. No es pot fer una avaluació ni tan sols aproximada del risc perqué ningú ha informat fiablement fins ara d’aquestes dades.
Subsisteixen, doncs, marges importants d’incertesa.
2. Una situació que es podia haver evitat.
Efectivament i ha hagut negligència en la supervisió tant del banc com de les mútues per part dels òrgans que en tenien la responsabilitat.
El Banc d’Espanya té coneixement de l’existència de problemes de gestió a Eurobank des de1996. Des de llavors ha efectuat 9 inspeccions sense comptar la desena actualment en curs i en totes elles ha detectat males pràctiques, irregularitats, pérdues camuflades, mala gestió i períodes de més de 6 mesos amb recursos propis inferiors als legalment establerts, havent iniciat 4 expedients sancionadors i dictat 68 resolucions d’obligat compliment però que no es complien. Entenent que en les primeres inspeccions es limités a fixar condicions i mesures per corregir la situació procurant la continuitat i la viabilitat del banc, set anys comprovant que la gestió empitjorava en lloc de millorar son massa anys per no haver pres decisions cautelars més eficaces. Hi ha, doncs, lentitud i responsabilitats clares del Banc d’Espanya que, cal recordar-ho, no va intervenir Eurobank fins que aquest va solicitar, el passat mes de juliol, la intervenció per procedir a una ‘liquidació ordenada’.
Pel que fa a les mutues, la competència i responsabilitat de la seva tutela i supervisió, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya, concretament a la Conselleria d’Economia